lunes, 18 de mayo de 2015

L'educació, el moviment i jo

A la classe de hui hem realitza un exercici que ferem el primer dia de classe, on el professor en feia agafar un foli blanc i en deia que dibuixarem que era per a nosaltres "L'educació, el moviment i jo", clar tots sabien que es el que teniem que fer per que ja ho havien fet, pero en aquest moment jo me quedat bloquejat, clar que es per a mi, esta clar que es molt diferent al que vaig fer la primera vega, que así o podreu observar "Primer dibuix"
Una vegada comence a reflexionar en venen prou imatges al cap de que fer aquesta representació tenia ja unes idees, fins que de un cop se ma ocorregut açò. 



Açò es el que he extret del meu pensament, que la meva educació es un carrera, una carrera on anem trobant obstacles cada vegada mes grans, mes difícils, on cada vegada meu ficaran mes difícil, on tindre que competir en mes gent, tot orientat a acabar una carrera per a obtindre un treball, per que en el mon en el que vivim, tot esta orientat a aquest sentit, tindre un treball per a poder guanyar diners, i poder subsistir. 
Base la meva opinió en que el sistema educatiu esta imposat de aquesta manera, on tens que anar superant fases de la educació, on tens que realitzar proves com la selectivitat, que es una proba on es decidis qui es apte per a estudiar una carrera i qui no, aleshores la ensenyança de aquesta època es tota orientada a superar aquest obstacle, aquest examen. 

Per tant no pense que siga el sistema correcte, ni el vaig a criticar ni intentar canviar en aquest moment, pero es la educació que he rebut, un carrera de obstacle orientada a un fi, a una meta que cada u es situa en un punt.

Com a conclusió aquest es el dibuix que finalment pense que representa els meu pensament, la educació una carrera, en moviment que tots tenim que superar, i on la societat ens imposa uns canons, pero cada u es lliure de triar el seu tipus, fins on arribar, cada u tria la seva meta, i es marca el seu propi objectiu, pero per a arribar a quest objectiu que tas marcat, tens que superar tots els obstacles que la societat i la educació actual ha imposat. 

jueves, 14 de mayo de 2015

La educació el mur que es crea


L'altre dia a classe, varem visualitzar un fragment de una pel·lícula, nomenada (La clase o en frances Entre les murs), on mostrava una situació, on un professor implicat per el aprenentatge dels seus alumnes es sentia frustrat, era un professor que donava classe en un barri marginal, de la perifèria de una gran ciutat  aci vos deixe la crònica de la pel·lícula,(Cronica).


A classe vam observar la situació de com un xiquet problemàtic començava a donar molts problemes en la classe, ja no sols, distreia als alumnes si no, que els feia empitjorar en el seu rendiment, observem com el professor, el que preten es fer-lo reacciona, intenta que participe en les classe, el intenta motivar, no simplement el aparta i el ignora com feien els demes professors, a arrel de implicar-se tant i a vegades forçar situacions trobem el "incident", que es un fet que ocorre en la classe en la que un alumna is perjudicada, en una forta discussió entre el alumne problemàtic i el professor. 




Una vegada hem visualitzat aquesta fragment de la pelicula pasarem a comentar-lo a classe, on cada u donava la seva opinió, a mi en aquest moment, en vingue a la ment, una historia que vaig viure de prop, com un alumne de la meva classe, va passar per totes aquestes fase amb un professor que vaig tindre, historia que ara vuic compartir en vosaltres, per a que reflexioneu i per a transmetre el meu punt de vista.

Vaig a mantindré el anonimat de les diferents persones tant el alumne problemàtic, que el nomenare com el "Alumne" i el professor, que el nomenarem com el "Professor".
El  Alumne, era un xic que no cridava molt la atenció en els primers anys de la ESO ell simplement passava desapercebut, simplement passava, per a ell era un tramit anar a les classes, ell volia aprovar i poder fugir de l'institut, mes avant comença a relacionar-se amb gent mes major, que ja no anava a classe, que es ficaven en baralles, i en problemes, el Alumne comença a faltar a les classes, i no soles aixo, sino que la seva actitud de passivitat que sempre havia tingut canvia, per intervindré per a molestar, per a provar als companys i posteriorment als professors, els professors notaren que la seva actitud havia canviat, que no era el xic passiu que comença a ser un xic problemàtic.
El professor, era un home jove, que mai el havien tingut, pero aquest any, comença a donar-nos classe, era un home implicat, que veies que tenia ganes de transmetre-mos coneixements, que ell no parava i volia que ens implicarem en cada treball, en cada acció. Al començament amb el Alumne, va aconseguir motivar-lo va fer molt mes que professor durant tota la ESO, pero quan el Alumne comença a canviar, ell es va implicar, va intentar raonar amb ell, pero no hi havia forma, sepre acaven discutint davant de tota la classe, en mes de una ocasió companys meus han vist com el professor esperava al Alumne, fora de classe per a parlar amb ell, on trobava conflicte en les noves companyies del Alumne, a partir de aquest moment la tensio era molt alta, per el institut, corrien rumors de que els professor comentaven que el Professor se estava implicant massa, que aço no podri dur res bo, pero ell no desistia, fins i tot, arriba el punt que va anar a parlar amb els pares del Alumne a la seva propia casa, fet que va ser detonant, on els pares van culpar al professor, i va desenvolupar en una gran discussió, que mai varem saber que va ocorrer, pero despres del que va ocorrer, el Alumne i el Professor, no varen tornar a creuar paraula, el curs acaba i el Alumne al següent any no torna al institut, i ara es una persona desocupada, sense cap motivació en la vida, i en l'institut hem consta que es un dels professors mes valorats. 

Una vegada vaig recordar aquest fet, i despres de vore el fragment de la pel·lícula, hem fa reflexionar, va fer be el professor? De qui va ser culpa? Quins factors influirien? La resta de professors podia fer mes? Els alumnes els seus companys podiem haver fet mes?

La meva opinió es que tal volta el professor es va implicar massa, pero va fero tot per el be del Alumne, pense que es va excedir al acudir a la propia casa del Alumne, per si ell no feia això, qui ho faria, per que cap altra persona estava interessada en canviar això, era la persona mes implicada per la educació dels seus alumnes, inclus dels que no els importava res, ni les classe, ni aprendre ni tindre una motivació en la vida, la culpa no se la poden donar a ningum, a les males companyies es molt facil diro, dels professors que no varen ajudar-lo, dels que passaven del alumne problemàtic, del que tots deien que no tindria futur, pero tal volta al pensar aixo, el no actuar ha sigut aixo el que ha fet que fora una persona sense un futur clar, per aixo tots tenim una certa responsabilitat, tots els que hem vist aquesta situació i varem decidir no actura,  als pares també es molt facil ningun coneix la situació en la que se trobaven, i de qui es, de tots podem dir de la societat, de aquest mon que estem creant, 

La lluita de la ideologia

En aquest post volia parlar sobre les ideologies, que es una ideologia, per a que serveix, primerament volia definir-la, podem dir que una ideologia es: Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) i que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació (radical, sobtada i violenta - ideologies revolucionàries - o lenta i pacífica - ideologies reformistes -) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Les ideologies solen constar de dos components:
  1. Representació del sistema: proporciona un punt de vista propi i particular sobre la realitat, a partir del que s'analitza i es fa un judici, habitualment comparant-lo amb un sistema alternatiu, real o ideal.
  2. Programes d'acció: pretén acostar en tant que sigui possible el sistema real al sistema ideal pretès.  Que es una ideologia?

Una vegada definit que es un ideologia podem dir que es un visió que pot tindre una persona, sobre la política, la filosofia la ètic o la concepció de la vida, açò condiciona molt a l'individu en les seves decisions, i aixina comencen les classificacions de les persones com, conservador, progressista, radical. Hi a partir de açò ja classifiquen a les persones, i tenim una visio diferent, en molt casos, mires de una forma a una persona, o parles amb ella de una manera diferent simplement per la seva ideologia, per el que ell pensa, podem dir que la seva llibertat acaba quan comença la meva, pero en molts casos nosaltres mateixa canviem aquest limits.

Durant tota la nostra existència hem tingut un fum, i hem viscut diferents ideologies, i sempre en totes, apareix com un moviment, que vol arribar al poder, i implantar la seva ideologia, volen defendre els que ells pensen i volen establero com la única veritat, i tota ideologia contraposada, es perseguida i condemnada, per aixo tot el que tenim sobre ideologies mos fa referència a problemes, a guerrers, a que el mes fort implantar la seva ideologia, sera el que mane sobre els demes, i aixo sa convertit en una guerra, sense sentit, on al final els unic perjudicats, som els que verdadera ment, vivim en el carrer, fem vida, per que els que volen canviar de ideologies i volen implantar la seva forma de pensar, mai estaran treballant al teu costat en el carrer, o manifestant-se amb tu. 


Una vega he explicat el meu pensament, volia donar-vos un exemple i que gaudireu de una bona pel·lícula, vos recomane que qui no ha vist la pel·lícula la mire, vaig a parlar de la pel·lícula (V de Vendetta) on podem observar com una ideologia esta imposada sobre un pais, i on un home vol lluitar contra aquesta ideologia, i el que aconseguis es que tot el mon canvie de mentalitat i lluite contra eixe govern corrupte i fascista.
Aci podeu llegir la Sinopsis de la pel.lícula i una critica, es una de les meves pel.lícules favorites, per la seva manera de afrontar aquest sistema i el que representa, pero també es algo del que abans he criticat, com tots volen imposar la seva ideologia de una forma o altra, amb guerres amenaces i lluita.  





jueves, 7 de mayo de 2015

Els experts opinen


El meu grup de experts va extraure una opinió que ara explicare, que es el "Culto a la delgadez" la meva opinió es que es un "ideal" un ideal de bellesa que hem establert en els ultims anys, al pensar que una xica prima, amb un gran atractiu, unes mesures estandarditzades son un ideal, son el prototiu de dona ideal, i no es aixina, fa uns anys era totalment al contrari, una xica amb no tan prima, amb corbes, era una xica sana, que estava be, era el ideal, i ara aquest ideal ha canviat, i les xiques mes grosses estan mal vistes, son tractades com dones que no es cuiden, com dones deixades, que no els importa com estan, i estan menys valores, i en canvi una xica prima, tenen la opinió de que es cuida, es una xica sana, que l'importa la seva imatge, i no te per que estar relacionat, per que el cos de cada persona evoluciona de una forma diferent, i no se pot jutjar a una persona per la seva aparença física

En les anteriors classes el professor ens va proposar un mètode d'estudi i aprenentatge diferent, va proposar que crearem un grup puzle, i dins d'aquest grups, cada un tenia que apendre sobre una ideologia, que el professor ens va proposar. Una vegada dins dels grups puzle tenies la teva ideologia clara, anaves en el grup de experts, que es el grup de experts? El grup de experts es el conjunt de companys de la resta de grups que també tenen en el grup puzle la mateixa ideologia que tu. Una vegada te reunises amb el grup de experts, tens que raonar. Tens que raonar sobre la ideologia que tan assignat, en aquest cas "el culto a la delgadez".

Una vegada estas en el grup de experts, pots coincidir amb gent en la que a sovint realitzes treballs, i gent en la que tens un tracte minin, per això es interessant aquesta forma de treball, una vegada estava reunit amb el meu grup de treball va costar arrancar, primer per les típiques distraccions, després per les poques ganes de treballar de alguns integrants del grup, pero poc a poc, començarem a treballar i extraure unes primeres conclusions. 

Les primeres idees que obtinguérem eren bàsiques, com que es el "culto a la delgadez", on opinarem de forma diversa, per a alguns era, simplement que la xica a de estar prima, per a altres totes les en fermetat relacionades com la bulímia, la anorèxia... etc. I per a altres era la visio de un cos idealitzat, totes aqueste amb un pensament clar per part de tots, que es que afecta a la dona, en ningun cas varem plantejar que podia afectar als homes, aquestes varen ser les primeres idees. 
Una vegada el professor Victor, va vore que estavem raonant i començarem a extraure les nostres primeres conclusions, es va apropar per a sentir que raonavem i per aportar la seva opinió. Una vegada raonarem amb el professor, varem assentar les bases de la nostra opinió, que ara vos explicare. 

Pero el "culto a la delgadez" esta molt extes en la societat, sols cal obrir una revista, mirar la televisió, com son les dones que podem observar, com es comporten, que es el que mes els importa, que es el que fomenten, fomenten el estar prima, tindrem com dirien ells, "tot en el seu lloc", podem observar també les infermetats que actualment han aparegut molts cassos, com la bulímia, o la anorèxia que afecta a moltes xiques i cada vegada mes joves, o altres casos, com les tendes de roba, la meva germana meu ha comentat en varies ocasions, com una talla 38 de fa uns anys no correspon amb una talla 38, de ara, cada vegada son mes xicotetes, això el que fem es crear una consciencia en les xiques i sobre tot en les noves generacions que tenen que aprimar que no poden tindre una talla tan gran, tenen que tindre una talla xicotet, això crea una consciencia, sobre les xiques, i els crea un ideal de bellesa, que les fomenta aquest ideal, a discriminar a les persones mes grosses, i idealitzar el estar prim. 
Si voleu coneixer mes exemples sobre aquesta ideologia aci vos deixe el bloc del meu company, Miguel Sànchez Santacreu, on fa una reflexió molt interessant. Blog de Miguel 

Aquesta es la conclusió que he extret, podem dir que es un ideal que sa convertit en moda, o que pot ser sextenga mes, pero el que tenim que tindre tots clar, es que no podem jutjar a una persona per com es físicament o la seva aparença davant dels demes sino com es comporta, i com es, son aquest aspectes els que tenim que valorar. 



lunes, 27 de abril de 2015

Creació d'un Diptic


A les anteriors practiques el professor ens va proposar la creació de un Diptic, com al meu anterior post vaig comentar, a l'anterior post comenti una part del que estava format el Diptic, ara vos mostrarem el resultat final d'aquest. 
El Diptic consta de la creació de un document on mostrem que es per a nosaltres "El moviment es educatiu" i que es "El moviment no es educatiu" aquesta composició formada per el meu grup va ser duta a terme, despres de llegir i analitzar els diferents post que el professor va deixar al seu bloc, asi podeu trobar-los. Bloc del professor.
Per a composar el nostre Diptic ens varem basar en, les lectures que ens resultaven mes interessants i una opinió/explicació sobre el que aviem entres i sobre el per que interpretàvem aquesta lectura com "El moviment es educatiu" o "El moviment no es educatiu".
I aquest es el resultat.
A continuació vos deixe els blocs dels meus companys per si voleu visitar-los.




sábado, 25 de abril de 2015

El moviment es educatiu

En la passada classe el professor en va proposar fer un "Diptic", on teniem que composar en un full, que es el moviment educatiu, i el moviment no es educatiu, a partir de uns textos que teniem al bloc, una vegada comenci a composar el diptic amb els meus companys de grup, hem crida la atenció un text de tots els proposats. Que es aquest i que també podreu trobar-lo aci.  Enllaç 

"El deporte, al menos en cuanto supone la promoción de un conocimiento práctico y de una conducta moral, es educativo”
(Arnold, 1991:59)

En el meu punt de vista, aquest extracte del text d’Arnold es pot considerar totalment educatiu, ja que es sabut que a través dels esports es transmeten grans quantitats de valors: compromís, solidaritat, companyerisme, respecte, fair play, humilitat, etc. I en molts casos es practica el esport per a transmetre aquests valors, amb aquesta idea, pot ser influït per els pares o entrenadors, pero en molts casos es busca fomentar aquest valors moral. Clar, això esta molt be, pero el important es que açó es trasmet sempre que hi hasca una intenció clara de transmetre aquests coneixements i valor, sempre que es donen unes condicions moralment acceptables, per que podem dir que al realitzar un esport o unes accions es transmetrem valors morals, pero no es aixina, es deu voler transmetre aquests valors per a que veritablement tinga sentit. 

viernes, 10 de abril de 2015

Experiències: Setmana Pennac


Durant aquesta setmana hem tractat tot el que hem a pres en el llibre "Mal de escuela" de Pennac, durant aquesta setmana, es va fer una xicoteta proba per provar si habiem llegit el llibre o no, i una part de creació, on per grups agafarem una part del llibre, i parlarem, representarem, transformarem, dibuixarem una part del llibre, la que mes mos va agradar. Es realitzaren diferents treballs, representacions de escenes, experiències propies, sobre símils del llibre i altres. A mi hem va cridar un exemple, ja que el vaig viure de prop representat en un company de la meva classe, que ara volia contar-vos.

La meva experiència va ser un company que tenia a classe, un xic, tímid, que no parlava molt, que es sentava per un canto, que no cridava la atenció, amb unes notes al principi en la ESO molt comuns, una vegada arriba a batxiller sense destacar, pero sense suspendre hem crida molt la atenció, les assignatures de llengues les portava molt mal, suspenia li costava, en classe es dedicava a dibuixar en la taula a fer jocs mentals, a mirar per la finestra, es distreia amb facilitat. Però a les classes de ciències era tot el contrari, en matemàtiques, química, física, era espectacular, fins hi tot ens reptava ell no obria el llibre a classe i sabia en tot moment el que el professor deia, feia els exercicis sense necessita consultar res, era espectacular, als examens ni estudiava no li feia falta ja heu sabia tot, i a l'assignatura de matemàtiques, va traure durant tot l'any 10 a tots els examens, era una cosa que fins i tot la professora no entenia. Però a les altres assignatures no anava molt be, suspenia o aprovava molt justet. Va aconseguir anar a selectivitat i trague molt bona nota, i ara aquesta persona, acaba aquest any el grau de industrials, amb una de les millors notes de la seva classe, i moltes matricules durant aquests 4 anys.
Clar aço et fa reflexionar si la educació estava ven orientada en aquesta situació, aquest xic estigue molt prop de suspendre varies assignatures, i que li podien haver costat la seva carrera, era un xic impressionant, pero sols ens un temes, tingue sort de trobar diversos professor que li fomentaren aquesta branca, que el motivaren, sobretot una professora que sempre el suspenia, pero feia que u intentara, el motivava,, per aconseguir el que ella volia, pero estant ell content, era feliç de aquesta forma.

Clar reflexionant ara hem done compte que aquest company meu tingue sort de tindre aquestos professors que el motivaren i el empuixaren a fer el que mes li agradava a ell i va rebre una educació mes propera, on els professors s'implicaven mes i aconseguiren lo millor per a ell, pero no sols aquest cas, si no molts mes, pero no tan evidents. Per això pense que una educació per a que sigui millor te que ser mes propera que un professor davant de una pissarra parlant.

martes, 31 de marzo de 2015

La por, tant ens limita?



Fa uns dies a la classe de Victor, una vegada ja començada i centrant-se en el tema del dia, un xic jove, que ningú coneixia va entrar a classe, va tindre un intercanvi de mirades amb Victor i unes paraules, tot seguit comença a parlar, ningú sabia qui era, tots ens miraven sorpresos, ja el xic es presenta, es dia Javier, i es un antic alumnes de Victor. Ens conta que sabia trobat a Victor per els corredors de la universitat i Victor l'havia proposat que donara ell una part de la classe, en eixe moment ell es nega, digue "No no, que por, jo davant de tots els alumnes, no no que por".
Una vegada Javier ens conta la situació que li havia ocorregut ens digue per que havia tornat, ell esta realitzant les practiques, i el treball de fi de grau, orientat a la por, a la por que presenten els alumnes en una classe de educació física, de un col·legi. 
Clar ell pensa, com estic realitzant un treball sobre la por, i intente trobar-li solucions, i quan tinc una oportunitat de parlar, d'aquest tema o qualsevol altre, tinc por hem nege, era ilogic, per això, ell torna a la classe i entra de aquesta forma tant improvisada, i interrompin la explicació de Victor, una vegada va realitzar la presentació i sabiem qui era i per que estava allí comença a parlar.
Ell comença parlant-mos sobre per que havia vingut, per tindre aquesta oportunitat de poder contar les seves experiències a companys seus, a futurs graduats, ens conta que havia començat les practiques en un institut de secundaria on no estava del tot content, on sabia trobat situacions que no veia com normal, i que intentava solucionar per els seus mitjos. Una vegada comença la narració de la seva experiència i del per que el porta a l'aula, tota la classe li va prestar una absoluta atenció, poques vegades, tota la classe presta atenció de aquesta forma, pero era una oportunitat de coneixer les propies experiències de un company.

Javier comença ha parlar sobre el tema, del seu treball, i es el per que de que escric aquesta entrada, comença a parlar sobre la "Por", la por, on en una classe de educació física les persones que me por solien tindre eren les xiquetes, o les persones que menys esport solien practicar, i la seva gran pregunta era que fas en aquesta situació, com actues. Ens conta diverses experiències que havia sofrit durant les practiques, de com intentava combatre aquesta por, pero tenint cura, respectant als xiquets, no fent-los sofrir, ell ens conta com el professor on realitzava les practiques, obligava als alumnes a realitzar accions que els donaven por, i no volien, clar, això els podria crear traumes, o simplement que la por es fera mes forta i intensa, la classe, comença a animar-se i realitzar preguntes on arribarem a un debat, de com tractar aquestes situacions, com interpretar-les i millorar, i poder aconseguir que el xiquet superar la por. 

Clar, una vegada passa tota aquesta situació et fa reflexionar, i el que realment pense, es que Javier actuava del mode que tots deuríem actuar, el primer es parlar amb el xiquet, trobar la por, el motiu per el que el fa sentir aixina, el per que, el que tens que fer es implicar-te, tindre digam un vincul amb el xiquet, i aleshores podràs saber el motiu, una vegada aplegues a questa situació tal volta ve el mes difícil, el com, el com puc fer que aquest xiquet puga vencer la por, clar jo pense que es necessari, i que tots deuriem enfrontar-nos a les nostres pors i intentar vencer-les, pero no es el mateix que tu mateixa la afrontis que fer que un xiquet la afronti, tenim que fer que el xiquet afronti aquesta por, pero te que ser ell mateixa el que tinga el valor, i la voluntat de fer-lo, nosaltres soles tenim que ser els que el guiem per aquest camí. 
Però tal volta aquest es el que tots busquem i es lo difícil, i espere que en un futur aconsegueixi trobar aquesta solució i poder aportar i ajudar a tota persona que u necessiti. 
Volia agrair a Javier, la seva intervenció a la classe, ja que va ser molt productiva i no a totes les classe es poden vore diferents punts de vista de un tema tan interessant. 


  

lunes, 9 de marzo de 2015

Els meus professors

A l'ultima classe parlarem sobre la educació i sobre la que hem rebut cada u, parlarem del professors que tinguérem durant tota la nostra part educativa, incloent la universitat, on el professor en pregunta quin va ser el teu millor professor o professora, on a mi en costa un poc trobar qui seria dubta entre dos persones, pero finalment hem vaig decidir, posterior-ment ens va preguntar quin va ser el vostre pitjor professor o professora en aquesta ocasió, no vaig tindre cap dubte sabia qui era en tot moment, i ara volia parla-vos de la meva propia experiència, el perquè per a mi era la millor professora i la pitjor professora en quin sentits les valorava.
Ara contare les meves experiències, pero mantindré el anonimat de los dos professores.

Començare contant quina va ser la meva millor professora, hem costa decidir quin seria el meu millor professor, i cal dir que dubti entre dos, i eixos dos professor son parella ara mateix, i hem varen donar classe en el cicle superior de activitat física i esport (TAFAD), centrant-me en la professora que per a mi a sigut la millor, voldria dir que es una professora molt exigent, que et demanava el màxim en cada classe, tant classes físiques com en teòriques, feia que estigueres al 100% en cada moment, jo en eixes classes he sofrit, ho he passat malament, he volgut rendir-me, pero en tot moment ella estava al teu costat per animar-te,  motivar-te, i al finalitzar cada classe estaves content, havies gaudit sofrint, quan et plantejava reptes molt difícils o dur i volies rendir-te o no fer-ho ella era la primera en fer-ho per animar als demés, s'implicava en cada classe, sofria amb nosaltres, i a cada classe aprenies mes que en cap altra, i tot això va aconseguir un clima, que mai antes i fins ara no he tingut en cap classe, per aquestes raons es la millor professora que he tingut fins ara, vuic destacar que ara dos anys després de finalitzar el cicle encara et presta ajuda, i s'interessa per els teus estudis i els teu reptes. 

Ara contaré quin ha sigut la meva pitjor professora, al preguntar a classe no dubti, sols tenia una professora en la meva ment, va ser professora meva de historia en 2º de Batxiller, apart era la meva tutora, en una classe de 2º de batxiller que es quan tries carrera universitària, i tens que tindre algú que et guíe, i te oriente, i aquesta professora no va fer res daixò, ella entrava a classe, s'asseia a la cadira i llegia el llibre, no es preocupava per res mes si, quan sentia parlar a algú el expulsava de classe, sense importar-li res, els examens no tenien res de paregut del que treballàvem a classe, i la cosa que hem va sorprendré tant, en la qual al·lucini, va ser a l'últim dia de classe, quan ja tots estavem contents per acabar i corríem per els passadissos, me la vaig trobar de cara, i ella hem pregunta, has vist els meus alumnes de 2º de batxiller els de la meva tutoria, era jo, jo era alumne seu, com no u sabia després de una any amb ella, ni sabia qui era jo, això hem va deixar al·lucinat, jo directament, li digui que no sabia qui eren i me'n vaig anar.

En conclusió, he exposat dos tipus de professores, que son molt diferents, que no tenen res a vore, dos tipus de ensenyança totalment diferents, i que desitje que tots gaudiu de professors com el del primer exemple, implicats i amb ganes de transmetre els seus coneixements.


martes, 3 de marzo de 2015

Els pòsters breu reflexió

A la passada classe com tots el assistents ja sabem, vam realitzar una exposició de pòsters, on cada grup podia tractar el tema que elegira. Els pòsters, tenien que ser auto explicatius i tindre un sentit tenia que transmetre, per a mi tenen que de una mirada te que cridar-te la atenció i que te fera introduir-te mes, no magradaben els pòsters on molta lletra col·lapsava les imatges i per a entendre tot tenies fixar-te molt.
Una vegada tots triarem el lloc del nostre pòster on pensàvem que anava a lluir mes començarem a observar els treballs realitzats per els companys, i després de observar-los tots jo hem quede en dos que son els que vaig a destacar i son dels que m'agradaria parlar.

Aquest es el pòster del grup 10:


                                             



 Aquest pòster hem crida molt la atenció, no sols per les imatges que impactaven molt, sino per el reforç visual i sonor. Tracta de com hi ha gent al mon que idolatra tant a les "Barbiee" i al "ken" que es volen transformar en ells, es realitzen un numero infinit de operacions de cirurgia estètica per a semblar-se a ells. I no sols aixo sino que aspiren a tindre la vida de la barbiee, hem crida molt la atenció perquè pensava que el esser huma havia evolucionat de una forma correcta, pero pots investigar i trobar-te casos com aquest que et poden deixar sense paraules.
 

El següent pòster que ma agradat amb diferencia es aquest, el del grup 11, que es titola "2 mundo diferentes pesonas". 














En aquest pòster podem trobar la evolució de una persona des de el seu naixement fins la mon interpretat en dos cultures diferents, va ser una manera molt original de presentar dos cultures i de explicar que tots som iguals que pasem per totes les etapes de la nostra vida sigam de un origen religió o creença diferent. El format llibre es molt original i pareix que realitzes una lectura de un llibre, el que es molt atractiu i una vegada llitges el que fica antens molt be la idea que volien transmetre.

Aquest son els treballs que jo destaque perquè son per al meu gust els que mes m'agraden pero tota la resta de companys a realitzat bons treballs on han plasmat les seves idees i inquietuds. 

lunes, 23 de febrero de 2015

La pizza i el cos comunicatiu


A la classe de hui, hem tractat el tema de la educació, que era la educació per a nosaltres, com es fonamenta, i una de les paraules que ha eixit han sigut els valor, que una part de la educació son els valor, ma cridat la atenció que companys meus parlaren dels valors per això me decidit a investigar sobre ells i a exposar la meva opinió sobre ells:
A classe he sentit expressions com si tens millor educació tindràs millors valor, a lo que gent responia seras millor persona, pero jo no pense igual a ells, primerament vaig a definir que son els valors.
Podem definir-los com:

"Los valores son principios que nos permiten orientar nuestro comportamiento en función de realizarnos como personas. Son creencias fundamentales que nos ayudan a preferir, apreciar y elegir unas cosas en lugar de otras, o un comportamiento en lugar de otro.



También son fuente de satisfacción y plenitud.Nos proporcionan una pauta para formular metas y propósitos, personales o colectivos. Reflejan nuestros intereses, sentimientos y convicciones más importantes.Los valores se refieren a necesidades humanas y representan ideales, sueños y aspiraciones, con una importancia independiente de las circunstancias. Por ejemplo, aunque seamos injustos la justicia sigue teniendo valor. Lo mismo ocurre con el bienestar o la felicidad.Los valores valen por sí mismos. Son importantes por lo que son, lo que significan, y lo que representan, y no por lo que se opine de ellos." (Aquesta es una petita definició que podem trobar a aquesta pagina)
Aquest video també ens servira dajuda per a saber que son els valor.

Una vegada he esposat que son els valors, que pensem tots que son els valors, vuic centrar-me, en el que ma cridat l'atenció a mi, i a sigut vore un vídeo, un vídeo on una televisió fa un experiment, el experiment consisteix a que un xic jove, pasa per davant de una pizzeria i li demana a un home si li podria donar un tros, el home li diu que no, torna a provar en diverses ocasions en la mateixa resposta, i el següent pas es que uns homes del canal li donen unes porcions de pizza a un indigent, i a continuació el xic jove s'aproxima a ell i li demana un tros de pizza, la resposta en aquesta ocasió es SI.


La meva opinió es que no sempre tindre la millor educació o ser la persona mes important se li pot atribuir tindre valors, els valors son una concepció molt complexa, i que no es poden atribuir a la lleugera, pero al vore aquest vídeo podem atribuir uns valors a unes persones i altres a altres, en aquesta ocasió el que menys te es el que mes dona, i tot el mon pensa al reves, el que mes te, te que ajudar al que menys te, perquè aleshores en el vídeo es al reves, podem atribuir uns millor valors al indigent una persona sense possessions possiblement amb una educació pitjor que els altres protagonistes del vídeo, pero es mostra amb millor cor, millors valors, i possiblement millor educació. 

Per finalitzar magradaria una vegada visualitzat el vídeo que pensareu si la vostra concepció sobre el valors a canviat. 

lunes, 16 de febrero de 2015

La violència simbòlica



Que es La Violència simbòlica? La Violència Científica  la podem Definir com:

El Concepte de  Violencia Simbólica va fer aparició per primer cop en l'obra sociològica de Pierre Bourdieu per tal de definir els modes tàcits i gairebé inconscients en els quals s'exerceix dominació social i cultural, i més exactament des dels mateixos hàbits socials del dia a dia que s'exerceixen sobre subjectes conscients. Aquesta violència és simbòlica en tant que té el rol de disciplina emprada contra un altre per recordar i confirmar el lloc que li pertoca en la jerarquia de la societat. Un terme proper a algunes de les seves connotacions és del "poder tou". La violència simbòlica implica accions explícites o implícites que tenen un sentit discriminatori o insultant, sempre retornant a la qüestió de qui manté l'hegemonia en una societat. 


Per exemple, la dominació de gènere i el racisme. Aquesta violència manté el seu efecte malgrat una percepció errònia de les relacions del poder que tenen lloc en un indret donat. Mentre que la violència simbòlica requereix un dominant, també requereix que un dominat reconegui la posició que se li ha assignat en l'intercanvi de valor social que té lloc entre tots dos. ( Viquipèdia )




Aci vos deixe un vídeo on trobem diversos exemples sobre la violència simbòlica per a poder entren millor el concepte. 



He seguit aprofundint en el tema i he trobat aquesta imatge, podem parlar que es violència simbòlica masclista, podem vore com es un anunci on is una dona netejant, i te un titol que diu "Arregla tu casa" en aquesta imatge incita a la dona a que neteje que una vegada pense que esta fet, que heu torne a fer, digam que en l'època que aquest cartell va ser publicat les dones en part tenien assumit el rol de cuidar la llar, criar als fills i servir a l'home, que aço o podem traduir ara com masclisme, en conclusió molts de aquests tipus de violència simbòlica estan acabant o esta reduint-se, gracies a que la gent i les noves generacions de persones estan conscienciant-se mes dia a dia. 

martes, 10 de febrero de 2015

L'educació el moviment i JO

Va ser una sorpresa, en la primera classe de Educació del moviment, el professor ens va realitzar una presentació de l'assignatura per a que començarem a comprendre com era i com anava a estar plantejada, ens realitza unes preguntes, que es per a nosaltres l'educació?, i el moviment?, clar son termes que tu pots afirmar se el que son, pero saps descriure-los be? Eixa era la pregunta.

Una vegada començarem a desenvolupar els dos termes, amb el exercici dels quatre cantons, començarem a desenvolupar la nostra propia perspectiva guiats per el professor, sobre que es l'educació, que es el moviment. Una vegada finalitzada aquesta part, pasarem a una part practica on ens va proposar realitzar un dibuix, després de tot el que havíem parlat, sobre l'educació el moviment i les preguntes plantejades, que el seu títol del dibuix fora: 

L'educació el moviment i jo.

Clar la primera impressió es com dibuix jo això, no saps com representar-ho, saps que es l'educació saps que es el moviment, saps que es el jo, eres la persona física que realitza les accions, pero com plasmes tot això en un paper, com ho representes. 


Aquest va ser el meu primer dibuix, ara tal volta no seria el dibuix que faria pero la primera imatge que hem vingue al cap era aquesta, un llibre, un llibre que per a mi representava l'educació i moviment, i jo i mes gent realitzant moviments diversos, persones que es mouen i controlen el seu cos, mantenen un control, per a mi el mantindré aquest control, el realitzar el volien fer era l'educació que volia plasmar. En conclusió aquesta era la meva principal idea que vaig intentar plasmar de la millor forma possible, entenent que l'educació del moviment era el control sobre del propi cos. 




domingo, 8 de febrero de 2015

Benvinguda al meu Bloc

Benvinguts a tots al meu bloc, bloc creat per a l'assignatura de Educació del moviment, i per a la comunitat de aprenentatge "Edmov", aquest bloc es construirà a partir de les experiències i vivències viscudes a classe, tot relacionat amb l'educació del moviment, on utilitzarem imatges, vídeos, articles per a millorar. I d'aquesta manera aprendre tots de tots. 

Podem utilitzar el bloc del professor Víctor Pérez com guia de la assignatura on tenim a disposició nostra tota una serie de documents que en guiaran, "Bloc del professor"

Amb tot el exposat vos anime a participar i aportar les vostres opinions i comentaris per a millor i aprendre tots junts, en la comunitat de aprenentatge "Edmov".