martes, 31 de marzo de 2015

La por, tant ens limita?



Fa uns dies a la classe de Victor, una vegada ja començada i centrant-se en el tema del dia, un xic jove, que ningú coneixia va entrar a classe, va tindre un intercanvi de mirades amb Victor i unes paraules, tot seguit comença a parlar, ningú sabia qui era, tots ens miraven sorpresos, ja el xic es presenta, es dia Javier, i es un antic alumnes de Victor. Ens conta que sabia trobat a Victor per els corredors de la universitat i Victor l'havia proposat que donara ell una part de la classe, en eixe moment ell es nega, digue "No no, que por, jo davant de tots els alumnes, no no que por".
Una vegada Javier ens conta la situació que li havia ocorregut ens digue per que havia tornat, ell esta realitzant les practiques, i el treball de fi de grau, orientat a la por, a la por que presenten els alumnes en una classe de educació física, de un col·legi. 
Clar ell pensa, com estic realitzant un treball sobre la por, i intente trobar-li solucions, i quan tinc una oportunitat de parlar, d'aquest tema o qualsevol altre, tinc por hem nege, era ilogic, per això, ell torna a la classe i entra de aquesta forma tant improvisada, i interrompin la explicació de Victor, una vegada va realitzar la presentació i sabiem qui era i per que estava allí comença a parlar.
Ell comença parlant-mos sobre per que havia vingut, per tindre aquesta oportunitat de poder contar les seves experiències a companys seus, a futurs graduats, ens conta que havia començat les practiques en un institut de secundaria on no estava del tot content, on sabia trobat situacions que no veia com normal, i que intentava solucionar per els seus mitjos. Una vegada comença la narració de la seva experiència i del per que el porta a l'aula, tota la classe li va prestar una absoluta atenció, poques vegades, tota la classe presta atenció de aquesta forma, pero era una oportunitat de coneixer les propies experiències de un company.

Javier comença ha parlar sobre el tema, del seu treball, i es el per que de que escric aquesta entrada, comença a parlar sobre la "Por", la por, on en una classe de educació física les persones que me por solien tindre eren les xiquetes, o les persones que menys esport solien practicar, i la seva gran pregunta era que fas en aquesta situació, com actues. Ens conta diverses experiències que havia sofrit durant les practiques, de com intentava combatre aquesta por, pero tenint cura, respectant als xiquets, no fent-los sofrir, ell ens conta com el professor on realitzava les practiques, obligava als alumnes a realitzar accions que els donaven por, i no volien, clar, això els podria crear traumes, o simplement que la por es fera mes forta i intensa, la classe, comença a animar-se i realitzar preguntes on arribarem a un debat, de com tractar aquestes situacions, com interpretar-les i millorar, i poder aconseguir que el xiquet superar la por. 

Clar, una vegada passa tota aquesta situació et fa reflexionar, i el que realment pense, es que Javier actuava del mode que tots deuríem actuar, el primer es parlar amb el xiquet, trobar la por, el motiu per el que el fa sentir aixina, el per que, el que tens que fer es implicar-te, tindre digam un vincul amb el xiquet, i aleshores podràs saber el motiu, una vegada aplegues a questa situació tal volta ve el mes difícil, el com, el com puc fer que aquest xiquet puga vencer la por, clar jo pense que es necessari, i que tots deuriem enfrontar-nos a les nostres pors i intentar vencer-les, pero no es el mateix que tu mateixa la afrontis que fer que un xiquet la afronti, tenim que fer que el xiquet afronti aquesta por, pero te que ser ell mateixa el que tinga el valor, i la voluntat de fer-lo, nosaltres soles tenim que ser els que el guiem per aquest camí. 
Però tal volta aquest es el que tots busquem i es lo difícil, i espere que en un futur aconsegueixi trobar aquesta solució i poder aportar i ajudar a tota persona que u necessiti. 
Volia agrair a Javier, la seva intervenció a la classe, ja que va ser molt productiva i no a totes les classe es poden vore diferents punts de vista de un tema tan interessant. 


  

lunes, 9 de marzo de 2015

Els meus professors

A l'ultima classe parlarem sobre la educació i sobre la que hem rebut cada u, parlarem del professors que tinguérem durant tota la nostra part educativa, incloent la universitat, on el professor en pregunta quin va ser el teu millor professor o professora, on a mi en costa un poc trobar qui seria dubta entre dos persones, pero finalment hem vaig decidir, posterior-ment ens va preguntar quin va ser el vostre pitjor professor o professora en aquesta ocasió, no vaig tindre cap dubte sabia qui era en tot moment, i ara volia parla-vos de la meva propia experiència, el perquè per a mi era la millor professora i la pitjor professora en quin sentits les valorava.
Ara contare les meves experiències, pero mantindré el anonimat de los dos professores.

Començare contant quina va ser la meva millor professora, hem costa decidir quin seria el meu millor professor, i cal dir que dubti entre dos, i eixos dos professor son parella ara mateix, i hem varen donar classe en el cicle superior de activitat física i esport (TAFAD), centrant-me en la professora que per a mi a sigut la millor, voldria dir que es una professora molt exigent, que et demanava el màxim en cada classe, tant classes físiques com en teòriques, feia que estigueres al 100% en cada moment, jo en eixes classes he sofrit, ho he passat malament, he volgut rendir-me, pero en tot moment ella estava al teu costat per animar-te,  motivar-te, i al finalitzar cada classe estaves content, havies gaudit sofrint, quan et plantejava reptes molt difícils o dur i volies rendir-te o no fer-ho ella era la primera en fer-ho per animar als demés, s'implicava en cada classe, sofria amb nosaltres, i a cada classe aprenies mes que en cap altra, i tot això va aconseguir un clima, que mai antes i fins ara no he tingut en cap classe, per aquestes raons es la millor professora que he tingut fins ara, vuic destacar que ara dos anys després de finalitzar el cicle encara et presta ajuda, i s'interessa per els teus estudis i els teu reptes. 

Ara contaré quin ha sigut la meva pitjor professora, al preguntar a classe no dubti, sols tenia una professora en la meva ment, va ser professora meva de historia en 2º de Batxiller, apart era la meva tutora, en una classe de 2º de batxiller que es quan tries carrera universitària, i tens que tindre algú que et guíe, i te oriente, i aquesta professora no va fer res daixò, ella entrava a classe, s'asseia a la cadira i llegia el llibre, no es preocupava per res mes si, quan sentia parlar a algú el expulsava de classe, sense importar-li res, els examens no tenien res de paregut del que treballàvem a classe, i la cosa que hem va sorprendré tant, en la qual al·lucini, va ser a l'últim dia de classe, quan ja tots estavem contents per acabar i corríem per els passadissos, me la vaig trobar de cara, i ella hem pregunta, has vist els meus alumnes de 2º de batxiller els de la meva tutoria, era jo, jo era alumne seu, com no u sabia després de una any amb ella, ni sabia qui era jo, això hem va deixar al·lucinat, jo directament, li digui que no sabia qui eren i me'n vaig anar.

En conclusió, he exposat dos tipus de professores, que son molt diferents, que no tenen res a vore, dos tipus de ensenyança totalment diferents, i que desitje que tots gaudiu de professors com el del primer exemple, implicats i amb ganes de transmetre els seus coneixements.


martes, 3 de marzo de 2015

Els pòsters breu reflexió

A la passada classe com tots el assistents ja sabem, vam realitzar una exposició de pòsters, on cada grup podia tractar el tema que elegira. Els pòsters, tenien que ser auto explicatius i tindre un sentit tenia que transmetre, per a mi tenen que de una mirada te que cridar-te la atenció i que te fera introduir-te mes, no magradaben els pòsters on molta lletra col·lapsava les imatges i per a entendre tot tenies fixar-te molt.
Una vegada tots triarem el lloc del nostre pòster on pensàvem que anava a lluir mes començarem a observar els treballs realitzats per els companys, i després de observar-los tots jo hem quede en dos que son els que vaig a destacar i son dels que m'agradaria parlar.

Aquest es el pòster del grup 10:


                                             



 Aquest pòster hem crida molt la atenció, no sols per les imatges que impactaven molt, sino per el reforç visual i sonor. Tracta de com hi ha gent al mon que idolatra tant a les "Barbiee" i al "ken" que es volen transformar en ells, es realitzen un numero infinit de operacions de cirurgia estètica per a semblar-se a ells. I no sols aixo sino que aspiren a tindre la vida de la barbiee, hem crida molt la atenció perquè pensava que el esser huma havia evolucionat de una forma correcta, pero pots investigar i trobar-te casos com aquest que et poden deixar sense paraules.
 

El següent pòster que ma agradat amb diferencia es aquest, el del grup 11, que es titola "2 mundo diferentes pesonas". 














En aquest pòster podem trobar la evolució de una persona des de el seu naixement fins la mon interpretat en dos cultures diferents, va ser una manera molt original de presentar dos cultures i de explicar que tots som iguals que pasem per totes les etapes de la nostra vida sigam de un origen religió o creença diferent. El format llibre es molt original i pareix que realitzes una lectura de un llibre, el que es molt atractiu i una vegada llitges el que fica antens molt be la idea que volien transmetre.

Aquest son els treballs que jo destaque perquè son per al meu gust els que mes m'agraden pero tota la resta de companys a realitzat bons treballs on han plasmat les seves idees i inquietuds.